„Ick liebe dir, ick liebe dich,
Wie’t richtig is, dit weeß ick nich’
Un’ is mich ooch Pomade.
Ick lieb’ dir nich im dritten Fall,
Ick lieb’ dir nich im vierten Fall,
Ick liebe dir uff jeden Fall.“
La connexió entre el "Berliner Schnauze" i un "cor" es deriva del particular estil de comunicació berlinès: directe, descarat i sovint dur, però també càlid i humorístic. Una barreja de franquesa brusca i calidesa.
En rigor, el Berliner Schnauze no és un dialecte, sinó un metrolecte, desenvolupat a partir de diverses influències lingüístiques. El Berliner Schnauze no només representa l'idioma, sinó també un estil de vida: brutalment honest, sovint inesperat, però poques vegades maliciós.
En el disseny de cartells no s'utilitza cap coma intencionalment per imitar la parla col·loquial del Berliner Schnauze. Al Berliner Schnauze, la gramàtica formal i la puntuació s'ometen sovint per emfatitzar l'autenticitat i l'encant d'aquest dialecte.